El dia 6 de d'agost de 1945 tots els diaris arreu del món tenien com a portada aquesta notícia, explicaven aquest fet que va marcar un abans i un després a la historia.
Aquell dia Japó va patir la primera bomba atòmica, llençada a Hiroshima com ja he dit, el 6 d'agost, i la segona va ser llençada a Nagasaky el dia 9.
MOTIUS
Per que enteneu una mica les raons que el president del moment, Truman, va donar sobre el llançament d'aquests explosius us explicaré una mica la situació de Japó i EEUU en aquells moments.
Truman
Com potser ja sabeu, la Segona Guerra Mundial va començar el 2 de setembre de 1939 (més endavant adjuntaré una entrada que vaig fer explicant la Segona Guerra Mundial de manera resumida) però, EEUU i Japó van entrar a formar part d'ella dos anys després de que s'iniciés a causa de que Japó va atacar a la base naval d'EEUU a Pearl Harbour (Hawaii) per evitar la intervenció de la Flota del Pacífic.
Així doncs, l'enemistat entre aquests dos blocs ja estava feta, només era de qüestió de temps que es tornessin a enfrontar. A més, s'ha de tenir en compte que Estats Units era el país amb la major capacitat industrial i, Japó era el país que tenia com a lema no rendir-se mai.
Pearl Harbour
El 30 d'abril de 1945 Hitler es va suïcidar i Alemanya es va retirar de la guerra el 8 de maig. Itàlia es va retirar sis dies abans que Alemanya, el 2 de maig. El destí de l'eix ja estava servit si no hagués estat per la resistència de Japó.
Llavors, davant la insistència de Japó per guanyar, el president Truman va decidir llençar les bombes atòmiques, fent així que Japó es rendís el 2 de setembre de 1945.
Portada confirmant la retirada de Japó
CONSEQÜÈNCIES
A l'explosió a Hiroshima van haver 16.000 morts i a Nagasaki 80.000, es considera que és el nombre de morts més grans causat per només una arma.
Després d'aquest succés el president Truman va demanar que es fessin informes de les explosions, bàsicament volia saber si el seu pla va ser correctament dissenyat. Es van enviar científics a investigar si la bomba havia arribat al punt on volien exactament, també van estudiar els efectes que van provocar tant mal en les persones després de l'explosió (el principal efecte de les bombes va ser la radiació).
Després es va posar en marxa la comissió de víctimes de les bombes atòmiques, l'ABCC, tot i que des d'un primer moment sembla que aquesta organització sigui per tractar a les persones afectades, el que es feia era estudiar a les persones, veure els símptomes que les radiacions els hi havia deixat. A un vídeo (que també us el deixaré més abaix), es pot veure un testimoni en particular d'una dona que va viure durant molt de temps els estudis de l'ABCC, ella explica que un cop a la pubertat li va desagrada totalment aquests estudis, que es sentia com un objecte però, gràcies als seus estudis gent que va viure l'accident nuclear a Chernobyl va poder ser tractada.
S'ha de dir que els Estats Units al principi confiscaven i suprimien totes les imatges i testimonis d¡aquell dia per tal d'evitar crítiques pels seus actes. De fet, les primeres imatges d'aquell dia es van públic el 1952. Aquestes són les imatges:
De pel·lícules que estiguin relacionades amb el tema del totalitarisme que es va produir sobretot a Itàlia i Alemanya durant el període d'entreguerres n'hi ha un munt ( Novecento, El gran dictador, etc.) però, el professor d'història ens ha proposat veure la pel·lícula que veieu al títol (Metròpolis) i intentar relacionar-la amb el tema treballat. Així doncs, comencem!
El director de la pel·lícula va ser Fritz Lang i la seva dona Thea von Harbou, guió inspirat en el manga que Thea von Harbou va publicar el 1926.
Fritz Lang
Thea von Harbou
Argument:
La pel·lícula està ambientada a l'any 2026 a una ciutat que s'anomena Metròpolis. A la pel·lícula es veuen les diferències en la manera de viure que hi ha entre els treballadors i la gent que governa la ciutat, ja que els propietaris de la ciutat que vivien en els gran gratacels de la ciutat només es dedicaven a veure com tota la població vivia oprimida a la part baixa de la ciutat sense poder sortir.
Els personatges principals d'aquesta pel·lícula podríem dir que són Maria (treballadora) i Freder (fill del propietari de la ciutat) ja que aquests dos acaben enamorats i tota la història girarà al voltant d'ells.
Aquests dos es van enamorar desde el primer moment, ella és una defensora de la causa dels treballadors i ell, com ja he dit, és el fill del director i president de la ciutat Metròpolis. La primera vegada que ella la va veure va decidir perseguir-la i així és com es va adonar de les condicions tant pèssimes en les que els treballadors vivien, decidint així abandonar al seu pare i anar-se'n a viure a la part baixa de la ciutat. Un cop el seu pare es va assabentar dels plans de Maria per lluitar a favor dels drets del treballador, va decidir buscar al científic Rotwang per tal de que creés una robot per suplantar a Maria i provoqués disturbis entre els treballadors.
Però el que no sap Fredersen és que el robot tenia el esperit de Hel (ex esposa de Fredersen, de la qual Rotwang estava enamorat) i que la utilitzaria per una venjança contra Fredersen, el seu fill i tota la ciutat. I així ho va fer, el robot amb l'aparença de Maria va provocar que els treballadors iniciessin una revolta i destruïssin la màquina que proporcionava tota l'energia a la ciutat.
El científic Rotwang creant al Robot.
Els treballadors es van adonar del mal que havien fet a la ciutat i van decidir cremar a la suposada Maria. Freder en veure això va desesperar-se ja que es pensava que era la vertadera Maria.
Freder va veure com Rotwang perseguia a Maria per tal de acabar amb la seva vida, i va lluitar contra ell. Finalmet Rotwang va caure's per un sostre, acaban així amb la seva vida i Maria i Freder van tornar a la ciutat a parlar amb els treballadors i provocant la reconciliació entre Fredersen i els treballadors.
Relació entre la pel·lícula i el tema treballat:
Per començar s'ha de dir que Lang uns anys va confesar l'argument de la pel·lícula no li agradava, que ell només es va centrar en els efectes que s'aplicava a la pel·lícula, mentre que la seva dona es va obstinar en recalcar la idea de que "el mediador entre el cervell (els governant de la ciutat) i les mans (els treballadors) és el cor" ja que ella era fidel seguidora del partit nazi.
Llavors, podríem relacionar la figura de Maria (el robot) amb Hitler ja que fins i tot ell va dir que es sentia identificat amb ella i que aquesta pel·lícula era la seva pel·lícula preferida. Una de les raons per les qual ells es sent identificat amb ella és perquè ella és una figura important entre els treballadors, té el poder sobre ells ja que ells li fan cas en tot el que diu.
El robot Maria seduint.
I la raó per la qual li agrada la pel·lícula en general és perquè es pot apreciar com a la pel·lícula es recolza les ideologies del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors d'Alemanya ja que, aquest defensa la unió entre les classes socials, i a la pel·lícula es pot veure com la Maria robot incitar a fer el contrari i acaba malament deixant entre veure's que si el poble es manifesta en contra dels que manen, acaben pitjor del que estaven al principi.
Nova i última investigació sobre aquest tema, democràcies i totalitarismes!
Anem a veure de qué es tracta aquesta missió...
Veig aquest cas més difícil que l'anterior però, més val que comencem ja per què no se'ns vingui el temps a sobre.
Inici del cas:
Recol·lectant les pistes del vídeo i pistes que hem tret al llarg de la informació, podem dir que aquests són els factors principals : Werner Osenberg, Wernher von Braun, Otto Ambros, Siegfried Knemeyer, Kurt H. Debus, Allen Dulles i Theodor H. Benziger i, també la paraula "Overcast" i "Operació Alsos". Anem a veure quina relació hi ha entre aquests personatges i les dues paraules que encara no em queda ben clar a que es refereixen.
Desenvolupament del cas:
Com a bona detectiu, i després d'una llarga investigació, he pogut trobar molta i molt bona informació, així que som'hi!
El que uneix a tots aquests homes és L'Operació Overcast
Aquesta operació va passar a anomenar-se Operació Paperclip, es basava en recaptar d'Alemanya nazis científics especialitzats en armes. Aquest fet es va portar a terme pel Servei d'intel·ligència i Militar dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Estats Units va poder cercar fàcilment aquests científics a través de la Llista Osenberg, llista feta per Werner Osenberg (26 d'abril de 1900 a Zeitz - 14 de desembre de 1974 a Renningen), i trobada per un tècnic polonès. Aquesta llista després es va convertir en la Llista Negra, que classificava als científics experts en coets.
Werner Osenberg
Allen Dulles va ser cap del sistema de intel·ligència nord-americà i part íntegra del sistema ja que va aconseguir treure a Alemanya tota la informació i projectes que anaven a portar a terme.
Allen Dulles
L'home que estava primer en l'anomenada Llista Osenberg va ser Wernher von Braun (1912-1977), a aquest home li va néixer interés pel món espacial des de ben petit. Per tal de cumplir el seu desig va haver de treballar per l'Exèrcit Alemany però, un cop el van ficar a l'Operació Paperclip, on va començar a treballar en coets per l'Exèrcit d'Estats Units. Al 1960 va començar a treballar a la NASA però, en 1972 es va retirar per treballar a FairChild Industries de Germantown, Maryland. Finalment va morir a Alexadria, el 16 de juny de 1977.
Wermher von Braun
Altre dels homes que sortien a la Llista Osenberg va ser Otto Ambros (19 maig 1901- 23 de juliol de 1990), inventor del Gas Sarin. Aquest va estudiar química i ciències agrícoles, de fet, va guanyar un Premi Nobel al 1915. Durant la II Guerra Mundial va instal·lar una fàbrica a Auschwitz per produir gasos asfixiants amb mà d'obra esclava. Per totes les vides esclavitzades o mortes per culpa seva, només va pagar 8 anys de presó del qual, només va pagar 4. Ha sigut anomenat com a arma de destrucció massiva per l'ONU.
Otto Ambros
Siegfried Knemeyer (5 d'abril de 1909 - 11 d'abril de 1979) va ser un enginyer aeronàutic i aviador, de fet, va inventar tecnologies d'aviació de la Força Aèria dels EEUU durant la Guerra Freda.
Siegfried Knemeyer
Kurt H. Debus ( 29 de novembre de 1908 - 10 d'octubre de 1983), va néixer a Frankfurt, Alemanya. Va estudiar enginyeria mecànica i elèctrica.Va dirigir el disseny, desenvolupament i construcció d'instal·lacions Apollo / Saturn de la NASA a Cap Canaveral i l'adjacent John F. Kennedy Space Center. Es va retirar el Novembre de 1974 a viure la vida retirada del treball. Va morir el 10 d'octubre de 1983.
Theodor H. Benzinger. Personatge principal per a aquesta organització ja que estava graduat de medicina, i va inventar el termòmetre de l'oïda i un dispositiu per mesurar la pèrdua de calories.
També al video surt la paraula Operació Alsos, una organització que té com a objectiu: reduir els projectes que necessiten energia nuclear, recuperar els recursos dispersats i, confirmar l'enllaç de les investigacions germanes dirigides a la creació d'una bomba.
Un altre cop de detectius?! Nous casos venen! Aquesta vegada el professor de història ens ha posat el vídeo següent com a pista per saber de que consisteix el vídeo, anem a veure-ho:
Com heu pogut veure, el que ens demana aquest cop és investigar una mica sobre la segona vida de l'irreprotxable, Benito Mussolini. Així que, mans a l'obra!
Petita Biografia de Mussolini:
Benito Amilcare Andrea Mussolini, millor conegut com a Benito Mussolini/ Mussolini/ Il Duce, va néixer el 29 de Juliol de 1883 a Dovia di Predappio. El seu nom prové del fet de que el seu pare Alessandro Mussolini, lider local socialista, va voler fer un atribut a: Benito Juárez (Heroi reformista i expresident de Mèxic), a Almilcare Cipriani (patriota italià i socialista) i, Andrea Costa (Primer diputat socialista elegit al deparlament italià).
Benito Mussolini des de ben petit va ingresar al Partit Socialista Italià, exactament al 1898.
Es sap que Mussolini es va ficar en un munt de embolicats, des de baralles amb companys fins a agitació social (fet que va provocar l'expulsió de Suiza la primera vegada), i la falsificació del seu permís de residencia (la segona vegada que va ser expulsat de Suiza). Durant la seva estança a Suiza, va treballar de periodista d'inspiració socialista.
Fitxa policial de Benito Mussolini.
Es sap que una la raó principal per la qual Mussolini va emigrar a Suïssa va ser perquè va fugir de pertànyer al servei militar però, un cop es va donar la amnistía als que van fugir, ell va haver de tornar a Itàlia i formar part del servei militar.
Al gener del 1911, Mussolini va començar una relació amb Rachele Guidi, tot i que pel que sabem no va ser del tot fidel... Però d'això ara parlarem...
Cap a l'any 1919 va formar els Fasci Italiani di Combattimento, moviment que agrupava antics combatents i que tenia un programa populista i nacionalista, aquest moviment va ser transformat el 1921 en el Partito Nazionale Fascista.
A l'octubre del 1922, els feixistes van organitzar la Marxa sobre Roma per anunciar que si el govern era incapaç de restablir l'ordre i l'autoritat, ells marxarien cap a la capital i reclamarien el poder. El govern va acabar dimitint i, el 30 d'octubre, el rei Victor Manuel III va demanar a Mussolinin que constituís un nou executiu.
Marxa sobre Roma
Així a partir del 1925 Mussolini va iniciar un procés encaminat a convertir Itàlia en un règim totalitari.
Vida amb Rachele Guidi:
Com ja us he dit abans, Mussolini va tenir una relació amb Rachele Guidi a partir del 1911.
Rachele Guidi va néixer el 11 d'abril de 1890 a Forli. Guidi prové d'una familia camperola. Des de sempre va sentir admiració per Benito Mussolini, el 1911 va iniciar una relació però, no es van casar fins el 1925 (Després de la separació de Mussolini amb la seva primera esposa, Ida Dalser).
Mussolini, Guidi i els seus cinc fills.
Mussolini i Guidi van tenir cinc fills junts (el primogènit de Mussolini va ser amb Ida Dalser, Benito Albino).
Rachele Guidi durant el règim feixista va ser la mare i mestressa de casa exemplar, va ser fidel a Mussolini fins a la seva mort. Per contraposició, Mussolini no va ser un marit fidel...
La doble vida de Mussolini:
Es sap que Mussolini va arribar a tenir 14 relacions fora del matrimoni amb Rachele Guidi, però dos de les amants més importants que va tenir van ser:
-Margherita Sarfatti: Va néixer a Venècia el 8 d'abril de 1880. Es va criar en una familia jueva i rica. Es va casar amb l'abocat Cesare Sarfatti. A l'any 1909 es va mudar a Milà i des de el 1909 va dirigir l'òrgan del Partit Socialista Italià. Va ser intelectual, escriptora, coleccionista i crítica de l'art italià.
A 1912 coneix a Benito Mussolini i des del primer moment formen una relació que traspassa la relació de treball. Va enviudar el 1924 i desde llavors es va dedicar a escriure una biografia de Mussolini.
Un cop la política feixista s'imposa, va haver de fugir a Argentina i Uruguay, va tornar a Itàlia quan el feixisme va caure i va haver de retirar-se a la seva illa a Cavallasca on va morir.
-Clara Petacci: Va néixer a Roma el 28 de Febrer de 1912. Va créixer en mig d'una familia de classe alta. Al igual que Rachele Guidi, des de sempre va mostrar admiració a Mussolini.
Clara Petacci es va casar amb Riccardo Federici però, va començar una relació extramatrimonial amb Mussolini des de que es van veure a Ostia el 8 de setembre de 1933. Petacci va acabar abandonant a Federici el 1936.
Es sap que Clara realment va sentir un amor incondicional per Mussolini, un amor que els va portar a tots dos a la mort.
Mort de Mussolini i Petacci:
La raó per la qual dic que la relació de Mussolini i Petacci els va portar a la mort és perquè van ser assassinats a causa de que els van enxampar junts.
El 25 d'abril de 1945, aquests dos van ser capturats a Wehrmacht. Els partisans van explicar a Petacci que no tenien intenció d'assassinar a Mussolini, i ella va respondre que si ell moria ella també voldria morir. El germà d'ella va ser assassinat al intentar escapar.
Un cop va enxampar als amants, es va convocar una reunió on van decidir que Mussolini fos executat.
Minuts abans de que Mussolini fos executat, van preguntar a Petacci si volia unir-se a ella, i ella va contestar que preferia morir.
Un cop els dos van ser afusellats, van decidir entregar el cos al poble, colgant-los dels tobillos i exposant-los a tota mena de maltractes.
La vida de Rachele després de la mort de Mussolini:
Després de la Segona Guerra Mundial va fugir de Itàlia, però al 1945 va ser arrestada a Suïssa a causa dels partisans italians, ho va solucionar tot aliant-se amb els nord-americans.
Després de la mort de Mussolini va demanar que li donessin el cos per fer un entierro però no se'l van concedir.
Rachele finalment va obrir una pensió a la República de Itàlia i va seguir amb aquest projectes fins el dia de la seva mort.
