viernes, 17 de junio de 2016

ELS NOIS DEL ZINC

Última entrada del curs! En aquesta última entrada veurem la Guerra d'Afganistan reflectida en un llibre de la Premi Nobel, Svetlana Alexiévich, El nois del zinc.

Per que primer us assabenteu de l'argument d'aquesta obra, us explicaré el context en el qual està situat.

La Guerra d'Afganistan

Fent un resum bastant resumit, la Guerra d'Afganistan (en la que està situada l'obra) va ser una guerra situada entre els anys 1978- 1992. Aquest conflicte va començar quan es va instaurar un govern comunista tot després de que el 1973 es va enderrocar la monarquia i es va instaurar una República.

A l'any 1978, un cop militar va portar al poder a un grup de joves oficials esquerrans que van establir, com ja he dit, un govern comunista dirigit per Mohamed Taraki. Els problemes van començar quan aquest grup de comunistes es van adonar que la resta del poble encara tenien un pensament islàmic ancorat en el passat i que a més, creia en els drets feudals per sobre de qualsevol altre dret. Aquesta resistència es va convertir en guerrilles islamistes de ·mujahidins". Aquest fet va provocar la intervenció de l'URSS el 1979.

La intervenció de l'URSS va provocar la immediata intervenció dels EEUU ( recolzava la guerrilla) que va acabar amb 100.000 soldats soviètics controlant les ciutats i, la guerrilla controlant les zones rurals.

Cap a 1982 es van produir un munt de moviments migratoris, 3 milions d'afganesos van fugir a Pakistan i un milió i mig van fugir cap a Iran.  La guerrilla va anant agafant força i l'exèrcit soviètic va anar perdent tots els enfrontaments.

Finalment, Gorbatxov va decidir treure les seves tropes. El 1988, l'URSS, els EEUU, el Pakistan i l'Afganistan van signar un acord pel qual els soviètics van prometre retirar les seves tropes.

Avui en dia, els conflictes segueixen.


El llibre

El fet de que el llibre s'anomeni Els nois del Zinc és perquè els morts soviètics (la majoria joves) quan morien eren ficats en taüts de zinc segellats mentre l'estat no reconeixia ni l'existència del conflicte.

En el llibre es poden llegir testimonis d'oficials, soldats, infermeres, prostitutes, fills i mares que descriuen fidelment el que viuen durant la guerra que s'està produint. Llavors, al llibre pots trobar des de la bellesa dels país fins els brutals abusos de l'exèrcit. les morts, les mutilacions, la profusió de productes occidentals, les vides humiliades i destrossades dels veterans.

     

Opinió personal

Jo personalment recomano totalment el llibre ja que el fet de que estigui escrit en primera persona t'enganxa rapidament en la història a part de que, el simple fet de que estigui contextualitzat en la Guerra d'Afganistan et provoca ja una sèrie d'emocions que són principalment tristesa i et fa pensar sobre la gent que realment va viure això.

Si us interessa llegir una part del llibre on surten dos testimonis aquí teniu un enllaç: https://drive.google.com/file/d/0B_-NTeTviGEiSmpCVUU3SWIzY2c/view?usp=sharing
Font d'informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Afganistán_(1978-1992)


miércoles, 15 de junio de 2016

MAO ZEDONG


Aquesta vegada per tal de profunditzar molt més els personatges importants d'entre la Guerra i el després d'aquesta, el professor de Història del Món ens ha proposat fer un puzzle i tot just endevinar qui era, fer una entrada al nostre bloc per veure la informació que hem recol·lectat d'aquest personatge. 

Així doncs, anem!

Després de fer el puzzle vaig comprovar que era una imatge de Mao Zedong, polític xinès. 

Puzzle fet per mi
Primers anys de vida

Mao Zedong va néixer a Hunan (Xina) al 1893. Es sap que es va criar en una família i en un lloc bastant pobre de fet, als 13 anys va abandonar els seus estudis per tal de formar-se com a pagès ja que era el que sovint feien les famílies del mateix nivell econòmic. 

Un cop arribat a la adolescència Zedong va decidir abandonar la casa del seu pare per anar-se'n a estudiar a l'Escola de Magisteri a Changsha on va començar a posar-se en contacte amb el pensament occidental. 

De petit
De jove
    
Inicis en la política

Després d'entrar a estudiar magisteri va ser anomenat director d'una escola privada i, va ingressar a l'Exèrcit Nacionalista. 

Es diu que les seves ideologies polítiques van sorgir quan treballava com a bibliotecari i va llegir a homes com Bakunin i Kropotkin i sobretot, a Li Dazhao i Chen Duxiu homes claus per la revolució socialista xina. 

El 4 de maig de 1949 va formar part de la revolta estudiantil de Pekín contra Japó. 

Revolta 4 de maig de 1945
En 1921 va participar en la creació del Partit Comunista i dos anys més tard va passar a ser el responsable de l'organització ja que es va fusionar amb el Partit Nacionalista. Anys després, aquesta fusió es va haver de trencar ja que els comunistes van ser reprimits i Mao va haver de fugir a la regió de Jiangxi, des d'on va dirigir la guerrilla en contra de Jiang Jieshi (cap dels aliats).  

Mao arriba al poder

La guerrilla controlada per Mao va anant guanyant força i fama fins el punt de que el 1930 es va proclamar la República Soviètica de Xina i a l'any següent Mao va ser escollit com a president. 

A partir de l'any 1934 es va reformar l'aliança dels comunistes i els nacionalistes per tal d'enfrontar-se als japonesos que estaven entrar el nord-est del país. 

L'1 d'octubre es va proclamar oficialment president de la República Popular de Xina. Els primers sis anys que va estar al poder va combinar la fermesa amb la flexibilitat però aviat va començar el seu sistema de repressió. 

A l'any 1957 va intentar formar el Gran Salt endavant, sistema que intentava substituir l'Estat burocràtic per un sistema cel·lular de comunes locals autònomes. Aquest sistema va fracassar al 1960. 

Últims anys de vida

Va deixar el seu paper de president el 1959 i els dirigents comunistes van reprendre la pràctica del socialisme d'Europa de l'est. 

Mao Zedong va morir el 9 de setembre de 1976 a Pekín. 

Es sap que Mao Zedong va escriure llibres com Enquesta sobre el moviment pagès en Hunan, llibre escrit quan va tornar al seu lloc de naixement i va veure el patiment dels camperols i, Els pensament del president Mao (popularment conegut com el Llibre Vermell), llibre que demostra la seva habilitat extraordinària per mantenir el poder. 

                                                             

Si voleu fer el puzzle aquí el teniu: http://www.jigsawplanet.com/?rc=play&pid=2fc81c322f80

lunes, 13 de junio de 2016

ROSA PARKS

A l'entrada anterior us vaig fer una petita biografia d'un dels personatges més importants de la història, Gandhi va ser molt important perquè va lluitar pels drets dels Indis que sofrien de repressió i sobretot, racisme.

A aquesta entrada us explicaré una mica la vida de una dona que, al igual que Gandhi, va lluitar pels drets de la gent reprimida, en aquest cas de les persones negres que vivien a Estats Units durant el segle XX (ple augeuee del racisme), a aquesta entrada us parlaré de Rosa Parks.


BIOGRAFIA

Primers anys

Realment hi ha molt poca informació sobre la seva vida abans de l'incident que la va proclamar anys després com "la primera dama dels drets civils".

Es sap que el seu nom de soltera és Rosa Louise McCauley, va néixer el 4 de febrer de 1913 a Tuskegee, Alabama, Estados Unidos. Ella va estudiar a l'escola industrial Montgomery Industrial School for Girls i a l'escola per mestres Alabama State Teachers College. Un cop va acabar els seus estudis es va casar amb Raymond Parks. Abans de començar com activista, va ser cosidora.

Incident a l'autocar

Com ja us he dit abans, Parks es va fer coneguda tot just després d'un incident i aquest, va passar a un autocar.

Quan aquest incident va passar, feia relativament poc que s'havia implantat una nova llei que promulgava la segregació als autocars, si una persona negra pujava a un autocar el que havia de fer era: pujar per la porta principals, pagar al conductor, tornar a sortir de l'autocar, pujar per la part de darrere de l'autocar i seure's en la part on podien els negres.

L'1 de desembre de 1955, quan Rosa Parks tenia 42 anys, va decidir seure's a la part principal de l'autocar, per un moment no va haver-hi problema ja que el conductor la va deixar sempre i quan es canviés si pujava una persona blanca i li demanava el lloc. Després d'un parell de minuts va pujar una persona blanca i el conductor va fer fora tant a Rosa Parks com a altres dos nois que seien també per allà, els dos nois es van aixecar però Rosa va ser l'excepció. El conductor en veure que ella no s'aixecava li va amenaçar i va acabar a la presó per aquesta acció de rebel.

Rosa Parks a l'autocar
Després de l'incident a l'autocar

Tot després d'aquest fet, la comunitat va formar una rebel·lió, liderada per Martin Luther King, que consistia en no agafar cap autocar per traslladar-se d'un lloc a un altre. Aquesta protesta va acabar amb l'abolició de la segregació als autocars.

Parks, per darrere Martin Luther King
Després d'una dècada d'això, els afroamericans van aconseguir que també s'eliminés les escoles segregades, les estacions i els jocs de treballs als bancs.

Llavors, per aquesta raó es pot dir que els negres van aconseguir que els tractessin igual, després d'aquest comportament tant rebel que va portar a terme Rosa Parks.

Obama en el autobús de Rosa Parks-
Obama "Jo estic aquí gràcies a Rosa Parks"
Mort

Rosa Parks va morir el 24 d'octubre de 2005 amb 92 anys a causa d'un infart de miocardi.
El 30 d'octubre de 2005 les seves restes van ser enterrats en la Rotondra de Capitolio (va ser la primera dona i la segona persona afroamericana en rebre aquest honor).

Font d'informació: http://www.eldiario.es/internacional/huella-mujer-levanto-sentandose_0_276822994.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Rosa_Parks

viernes, 10 de junio de 2016

MAHATMA GANDHI

Existeix un nombre molt gran de gent que no hauries d'oblidar ja que van ser persones essencials pel canvi del transcurs de la història. 

En aquesta entrada ens centrarem en la figura de Gandhi, abocat, pensador i polític Hinduista Indi que va aconseguir la Independència del país, en aquell moment més pobre però més poblat, la índia. 


BIOGRAFIA

Primers anys


Mahatma Gandhi va néixer a Porbandar, Raj britànic, a l'any 1869. Es sap que els seus pares sempre van intentar donar-li una educació molt correcte, el seu pare era un polític i la seva mare una mestressa de casa molt religiosa. 
Gandhi de petit
Gandhi es va casar als 13 anys amb una nena de la mateixa edat, Kasturba Makhanji, amb la qual va tenir 5 fills. 
Gandhi i Makhanji
Als 16 anys va viure un situació traumàtica, va descuidar un moment al seu pare per tal de tenir un moment íntim amb la seva esposa i el seu pare va morir. Des d'aquell moment va decidir que el seu deure era servir a la humanitat. 

Inicis com a pensador revolucionari

Als 17 anys decideix anar-se'n a Londres a estudiar dret i a convertir-se en el típic senyor anglès. Quan va intentar exercir d'abocat es va adonar que no servia per això, humiliat se'n va anar a Àfrica a treballar i allà va veure la situació dels negres explotats pels colonialistes. 

Un cop a Àfrica, es va adonar de l'explotació de l'Àfrica i del racisme que vivien, ja que va intentar pujar a un tren i el van fer fora, per aquest motiu va escriure "Aquella nit gran i freda d'hivern".

Després del que va passar al tren, va començar a formar grups de gent oprimida i va intentar conscienciar a la gent la gravetat de la situació. S'ha de dir que tracta igual a aquest grup de gent com a la seva família. 

Entre els anys 1983- 1996 va decidir canviar les lleis i va formar una organització de gent oprimida.

Al 1906 ell era totalment fidel al imperi i per això va participar en una guerra on va poder presenciar la mort de milers d'africans a mans de britànics millor armats. Des d'aquell moment va saber que si podia retenir els seus desitjos, podria servir a la humanitat. 

Inici de la resistència no violència 

Anys després es van fer unes noves lleis que humiliaven encara més als africans, Gandhi va posar en marxa una revolta que tenia com a principi la resistència sense violència. 

A 1913 es va imposar una llei que anul·laven els matrimonis entre hindús i musulmans (Com era el matrimoni de Gandhi). Gandhi va tornar a proposar una revolta on es va demostrar la força però no violència ja que es va aconseguir fer enrere la llei. 

El Mahatma a Índia

Al 1915 va viatjar a la índia per veure la situació que es vivia allà. 

Com es evident, Gandhi els hi va ensenyar a ells també la resistència però no violència i, a veure que no són enemics sinó gent equivocada. 


Gandhi va lograr la unió dels hindús i dels musulmans i al 1930 la Marxa de la sal, marxa que es basava en anar al Mar Índic per fer sal sense autorització dels britànics (signe de rebeldía). En aquesta revolta van haber milers de arrestats, entre ells Gandhi. 


Últims anys de vida + independència

Gandhi va arribar a viatjar a Londres un altre cop per fer pública la situació a la Índia i va arribar a proclamar en un congrés la seva decisió de que la índia fos independitzada, això va passar al 1942 i, va ser immediatament empresonat durant 2 anys.  Des de la presó va seguir dirigint revoltes. 

Al 1944 es va morir la seva esposa i ell va entrar en profunda depressió, a aquesta pena es va afegir la separació que es va fer entre els musulmans i els hindús ja que el seu odi es va fer públic.

Al 1947, es va declarar finalment la independència de la índia i, tot i que va ser el seu propòsit durant tota la vida, va sentir una gran pena ja que ell sabia que això significaria la separació de la índia i un .nombre molt gran de morts. Ell es va començar a culpabilitzar d'aquests fets i va fer vagues de fam.

Ell va predir la seva mort, va dir que seria assassinat i, així va passar. El 30 de gener de 1948 va morir a mans d'un jove hindú (Nathuram Godse).


Gandhis-assassination
Moment que Gandhi rep el tret
Gandhi avui en dia segueix sent una persona igual de reconeguda perquè va ser l'única persona que va culpabilitzar-se dels actes dels demés i, per la seva norma de revolta però no agressió, que encara perdura.

Font d'informació:

sábado, 28 de mayo de 2016

MASSACRE A COREA, PABLO PICASSO


Observació i presentació

L’autor d’aquesta obra és Pablo Picasso, pintor i escultor espanyol nascut a Màlaga al 1881. Aquest artista destaca sobretot per ser el màxim representant del moviment cubisme, moviment artístic que es basa en crear una obra amb cubs petits.

Inicis del cubisme de Pablo Picasso
Aquesta obra, apart de ser d'estil cubista, també forma part de l’expressionisme, moviment que es basa en fer les obres més personals ja que els artistes expressen les seves ideologies.
La pintura que comentem en aquesta entrada va ser creada a 1951 i rep el nom de Massacre a Corea ja que el que vol mostrar aquest quadre és l’agonia viscuda a Corea durant la Guerra Freda.

Descripció i anàlisi

A la imatge podem veure una grup de dones i nens petits a l’esquerra i un grup de homes armats a la dreta.

Al fons podem veure unes ruïnes que simbolitzen l’atemptat a Hiroshima per part dels EEUU que van llençar una bomba atòmica a 1945 (us deixaré una entrada que vaig fer al final explicant aquest fet). El petit riu separant aquests dos grups de persones fa referència a la separació que existeix entre les dos Corees.
Conseqüències de la bomba atòmica a Hiroshima
El grup de l’esquerra van nus, aquest fet jo crec que simbolitza la feblesa d’aquesta gent davant de la gent de la dreta que van armats i preparats per atacar. Es pot veure la por del grup de l’esquerra (nena fugint, dona amb la cara desfigurada, etc). Altra característica a destacar és el fet de que la gent que està al bàndol esquerra només són dones i nens ja que per l’autor signifiquen innocència. El fet de que els homes que ataquen a aquest grup de dones i nens portin un casc fa referència a un rentat de cap, a la manipulació de la seva consciencia per part del seu líder llavors, el casc els hi feia una màquina de matar (per això la similitud amb un robot físicament).

Interpretació i context històric

L’autor amb aquesta obra pretén denunciar les accions portades a terme per EEUU (per això el recordatori de Hiroshima) ja que ells també van ser els causant de la Guerra de Corea.

La Guerra Freda va ser un enfrontament entre els capitalistes (EEUU) i els comunistes (l’URSS) que es va desencadenar just després de que Corea va ser descolonitzada i els comunistes es van voler quedar amb ella però, EEUU va intervenir ja que ell també volia la seva part del territori. Aquesta guerra produïda entre el 1950-1953, va desencadenar amb la Pau de Panmunjon, que va consagrar la divisió de les dues Corees.

Guerra de Corea
Pablo Picasso va ser membre del Partit Comunista d’Espanya, es pot intuir que ell era comunista també per aquesta obra ja que és una clara crítica al poder de l’Occident per els seus actes tan inhumans. De fet, aquest quadre va ser considerat  propagandístic per els comunistes.

Valoració                 

Si comparem aquest quadre de Goya:


Amb el de Pablo Picasso, podem veure similituds com: dos grups separats, un d’ells està apunt de ser afusellats per l’altre que clarament es veu amb més avantatges ja que van armats.

Altre similitud que podem veure són les intencions de cada autor volia presentar a les seves obres. Com ja he dit abans, Picasso volia fer una crítica a l’atac dels EEUU davant de gent inofensiva. Per altra banda, Goya volia representar la lluita del poble espanyol davant de l’atac i el poder dels francesos (aquest moment és el afusellament dels homes que van protestar).


Llavors, ambdós artistes fan una crítica a les accions inhumanes de l’altre bàndol.

Entrada sobre Hiroshima: http://leidylauraa.blogspot.com.es/2016/04/desgracia-hiroshima-i-nagasaki.html

Puzzle per fer de la Massacre a Corea: http://www.jigsawplanet.com/?rc=play&pid=0e0e9a48ee15

JUGEM!

Nou repte! Per veure si ens han quedat clar els personatges principals de la Guerra Freda, el professor ens ha proposat fer el joc del “Pasapalabra” i identificar els personatges que presenten cada lletra i cercar la resposta a l'endevinalla de cadascuna d'aquestes,

Si voleu jugar vosaltres també aquí us deixo el vídeo: 

Sort!


Aquestes són les meves respostes:

Lletra
Personatge que explica l’endevinalla
Personatge que s’ha d’esbrinar
A
Churchill
Andrópov
B
Churchill
Balaklava
C
Laika
Childs
D
Laika
DEFCON
E
Darth Vader
Escut Antimíssils
F
Darth Vader
Fleming
G
Kennedy
Guevara
H
Kennedy
Ho Chi Minh
I
Rambo
ICBM
J
Rambo
Jrushchov
K
Fidel Castro
Kondrasin
L
Fidel Castro
Laika
M
James Bond
Markov
N
James Bond
NKVD
O
Stalin
Oleg Gordievsky
P
Stalin
Petrov
Q
Dr. Strangelove
NBQ
R
Dr. Strangelove
Ronald Reagan
S
Ruhol·lah Khomeini
Strangelove
T
Ruhol·lah Khomeini
Therermin
U
Jrushchov
Unthinkable
V
Jrushchov
¡Vámonos!
W
Roosevelt
Wende
X
Roosevelt
Txecoslovàquia
Y
Kondrasin
Yalta
Z
Kondrasin
Zedongh

lunes, 23 de mayo de 2016

9 DE NOVEMBRE DE 1989.

Existeixen un munt de dades que hauríem de saber de memòria per la importància que van tenir tant pel canvi que van originar en el seu moment com per la seva permanència temporal.

Unes de les dates que s'hauria de tenir molt en compte és la del 9 de Novembre de 1989, i com just estic treballant el període en el que es va produir, he decidit explicar aquell dia on el símbol de la Guerra Freda va ser enderrocada. Així és, estic parlant del mur de Berlín. 

Mur de Berlín
ORIGEN

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va haver de dividir alemanya en dos a causa de les diferències que hi havien entre les dues potències mundial (EEUU i l'URSS), el territori que va marcar totalment la separació del comunisme com del capitalisme  va ser Berlín.

Des de que alemanya es va dividir, es va formar la República Democràtica Alemanya (RDA) que es situava al bloc de l'Est i, la República Federal Alemanya (RFA) que es situava al oest o al bloc occidental. 

El fet de que l'economia soviètica anés tant malament i l'economia occidental anés tant bé va fer que fins l'any 1961, 3 milions de persones abandonessin l'alemanya oriental per anar-se'n cap a l'altra banda. Es podria dir que per aquesta raó es va crear el mur de Berlín, no per impedir que entressin sinó per impedir que sortissin. 

CONSTRUCCIÓ DEL MUR

El 12 d'agost de 1961 es va començar a contruir la separació física entre el món capitalista i el món comunista, aquell dia es va col·locar un filat provisional de 155 quilòmetres.

Durant el dies següents es van enderrocar les cases que estaven per aquella zona i es va contruir un mur de maó.

Després de veure que el nombre de fugides continuaven pujant, finalment es va contruir un mur de formigó d'entre 3,5 i 4 metres d'altura i amb altes mesures de seguretat.


S'ha de dir que tot i haver aquesta protecció tant ben programada, 5000 persones van tractar creuar el mur de les que 3000 van ser detingudes i 100 persones van morir. L'última persona que va morir en el intent va ser al 5 de febrer de 1989.

Intent de creuar el mur de Berlín
ENDERROCAMENT DEL MUR

La causa principal per la qual es va enderrocar el mur de Berlín va ser l'obertura de fronteres entre Àustria i Hongria en maig de 1989 ja que el nombre d'alemanys que viatjaven a Hungría per demanar hospedatge pujava cada vegada més

Així doncs, el 9 de novembre de 1989 tant les persones que vivien al bloc capitalista com les persones que vivien en el bloc comunista, van sortir al carrer per passar cap a l'altre costat després de 28 anys.