Última entrada del curs! En aquesta última entrada veurem la Guerra d'Afganistan reflectida en un llibre de la Premi Nobel, Svetlana Alexiévich, El nois del zinc.
Per que primer us assabenteu de l'argument d'aquesta obra, us explicaré el context en el qual està situat.
La Guerra d'Afganistan
Fent un resum bastant resumit, la Guerra d'Afganistan (en la que està situada l'obra) va ser una guerra situada entre els anys 1978- 1992. Aquest conflicte va començar quan es va instaurar un govern comunista tot després de que el 1973 es va enderrocar la monarquia i es va instaurar una República.
A l'any 1978, un cop militar va portar al poder a un grup de joves oficials esquerrans que van establir, com ja he dit, un govern comunista dirigit per Mohamed Taraki. Els problemes van començar quan aquest grup de comunistes es van adonar que la resta del poble encara tenien un pensament islàmic ancorat en el passat i que a més, creia en els drets feudals per sobre de qualsevol altre dret. Aquesta resistència es va convertir en guerrilles islamistes de ·mujahidins". Aquest fet va provocar la intervenció de l'URSS el 1979.
La intervenció de l'URSS va provocar la immediata intervenció dels EEUU ( recolzava la guerrilla) que va acabar amb 100.000 soldats soviètics controlant les ciutats i, la guerrilla controlant les zones rurals.
Cap a 1982 es van produir un munt de moviments migratoris, 3 milions d'afganesos van fugir a Pakistan i un milió i mig van fugir cap a Iran. La guerrilla va anant agafant força i l'exèrcit soviètic va anar perdent tots els enfrontaments.
Finalment, Gorbatxov va decidir treure les seves tropes. El 1988, l'URSS, els EEUU, el Pakistan i l'Afganistan van signar un acord pel qual els soviètics van prometre retirar les seves tropes.
Avui en dia, els conflictes segueixen.
El llibre
El fet de que el llibre s'anomeni Els nois del Zinc és perquè els morts soviètics (la majoria joves) quan morien eren ficats en taüts de zinc segellats mentre l'estat no reconeixia ni l'existència del conflicte.
En el llibre es poden llegir testimonis d'oficials, soldats, infermeres, prostitutes, fills i mares que descriuen fidelment el que viuen durant la guerra que s'està produint. Llavors, al llibre pots trobar des de la bellesa dels país fins els brutals abusos de l'exèrcit. les morts, les mutilacions, la profusió de productes occidentals, les vides humiliades i destrossades dels veterans.
Opinió personal
Jo personalment recomano totalment el llibre ja que el fet de que estigui escrit en primera persona t'enganxa rapidament en la història a part de que, el simple fet de que estigui contextualitzat en la Guerra d'Afganistan et provoca ja una sèrie d'emocions que són principalment tristesa i et fa pensar sobre la gent que realment va viure això.
Si us interessa llegir una part del llibre on surten dos testimonis aquí teniu un enllaç: https://drive.google.com/file/d/0B_-NTeTviGEiSmpCVUU3SWIzY2c/view?usp=sharing
Font d'informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Afganistán_(1978-1992)
Per que primer us assabenteu de l'argument d'aquesta obra, us explicaré el context en el qual està situat.
La Guerra d'Afganistan
Fent un resum bastant resumit, la Guerra d'Afganistan (en la que està situada l'obra) va ser una guerra situada entre els anys 1978- 1992. Aquest conflicte va començar quan es va instaurar un govern comunista tot després de que el 1973 es va enderrocar la monarquia i es va instaurar una República.
A l'any 1978, un cop militar va portar al poder a un grup de joves oficials esquerrans que van establir, com ja he dit, un govern comunista dirigit per Mohamed Taraki. Els problemes van començar quan aquest grup de comunistes es van adonar que la resta del poble encara tenien un pensament islàmic ancorat en el passat i que a més, creia en els drets feudals per sobre de qualsevol altre dret. Aquesta resistència es va convertir en guerrilles islamistes de ·mujahidins". Aquest fet va provocar la intervenció de l'URSS el 1979.
La intervenció de l'URSS va provocar la immediata intervenció dels EEUU ( recolzava la guerrilla) que va acabar amb 100.000 soldats soviètics controlant les ciutats i, la guerrilla controlant les zones rurals.
Cap a 1982 es van produir un munt de moviments migratoris, 3 milions d'afganesos van fugir a Pakistan i un milió i mig van fugir cap a Iran. La guerrilla va anant agafant força i l'exèrcit soviètic va anar perdent tots els enfrontaments.
Finalment, Gorbatxov va decidir treure les seves tropes. El 1988, l'URSS, els EEUU, el Pakistan i l'Afganistan van signar un acord pel qual els soviètics van prometre retirar les seves tropes.
Avui en dia, els conflictes segueixen.
El llibre
El fet de que el llibre s'anomeni Els nois del Zinc és perquè els morts soviètics (la majoria joves) quan morien eren ficats en taüts de zinc segellats mentre l'estat no reconeixia ni l'existència del conflicte.
En el llibre es poden llegir testimonis d'oficials, soldats, infermeres, prostitutes, fills i mares que descriuen fidelment el que viuen durant la guerra que s'està produint. Llavors, al llibre pots trobar des de la bellesa dels país fins els brutals abusos de l'exèrcit. les morts, les mutilacions, la profusió de productes occidentals, les vides humiliades i destrossades dels veterans.
Opinió personal
Jo personalment recomano totalment el llibre ja que el fet de que estigui escrit en primera persona t'enganxa rapidament en la història a part de que, el simple fet de que estigui contextualitzat en la Guerra d'Afganistan et provoca ja una sèrie d'emocions que són principalment tristesa i et fa pensar sobre la gent que realment va viure això.
Si us interessa llegir una part del llibre on surten dos testimonis aquí teniu un enllaç: https://drive.google.com/file/d/0B_-NTeTviGEiSmpCVUU3SWIzY2c/view?usp=sharing
Font d'informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Afganistán_(1978-1992)