GERMINAL (1993).

El professor de Història ens ha proposat veure Germinal, ja que és una pel·lícula que està ambientada a l'època que a classe estem estudiant, el Moviment Obrer. La pel·lícula em sembla molt bona, per aquesta raó, he decidir fer una entrada parlant de les seves característiques i l'argument. La recomano totalment.

IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ. 

Portada de Germinal.

Germinal és una pel·lícula francobelga, de gènere dramàtic i històric. El director d'aquesta pel·lícula és Claude Berri i els actor principals són: Miou-Miou, Renaud i Gérard Depardieu.

• El director, Claude Langmann o millor conegut, Claude Berri (1934-2009), provenia d'una família francesa de religió jueva i humil per aquesta raó va haver de treballar amb el seu pare des de molt jove. Tot i que va començar a treballar des de una primerenca edat, també va fer classes de teatre però, no va tenir èxit com actor així que va prendre la decisió de fer-se director amb el seu primer curt Poulet, que li va proporcionar un èxit molt gran i un oscar en 1965. Al llarg de tota la seva carrera, va dirigir 24 pel·lícules i va produir 40, en les que es pot trobar de pel·lícules que van guanyar premis, com: Jean de Fiorette, La graine et le mulet i Tess. Va morir a causa d'un infart vascular cerebral.

Claude Langmann.

• Sylvette Herry, millor coneguda com Miou-Miou (així li va anomenar un amant seu), fa el paper de Maheude en Germinal. Va néixer el 22 de Febrer de 1950 a França i es va criar en una família on des de petita li van permetre vincular-se en el món del espectacle, primer va començar actuant en Le Café de la Gare (un cafè-teatre) i va fer el seu primer debut cinematogràfic en els anys setanta en Los rompepelotas, pel·lícula amb la que es va fer internacionalment famosa. També és coneguda per actuar en pel·lícules com: La vie sentimentale de Georges le tueur, la cavale i Quelques messieurs trop tranquilles.

Miou-Miou.

• Renaud Séchan, fa el paper de Etienne Lantier en la pel·lícula. És un cantant Francés molt reconegut en França sobretot per les cançons que va composar al principi de la seva carrera ja que tractaven temes molt presents en l'època com el punt de vista d'esquerres i anarquistes i, criticava la burgesia francesa, les polítiques conservadores, les classes socials i el militarisme. Tot i que el seu talent era el cant, també va tenir l'oportunitat de debutar en el cinema amb pel·lícules com Wanted i Germinal, va fer el seu propi documental anomenat Renaud, le Rouge et le Noir i també va escriure un conte infantil, La petite. 

Renaud Séchan.

• Gérard Xavier Marcel Depardieu, millor conegut com Gérard Depardieu, fa el paper de Maheu. Aquest actor va néixer el 27 de desembre de 1948 en França. El seu debut com actor va ser als anys setanta amb El clan dels marsellesos però, va assolir la fama als anys vuitanta amb la pel·lícula La Femme d'à coté. Despardieu es considera l'actor millor pagat a França. Aquest actor també va tenir l'oportunitat d'escriure un llibre, en aquest cas de cuina titulat Gérard Depardieu: My cookbook. El 31 d'octubre de 2005 va anunciar la seva retirada com actor però, va continuar dirigint pel·lícules com París, je t'aime.

Gérard Depardieu.

Germinal es basa en la novel·la escrita per Émile Zola, un escriptor Francés que va ser considerat el màxim representant del naturalisme (estil literari que basa en representar la realitat tal i com és). Altres obres escrites per ell serien: Las tres ciudades, Lourdes, Roma i París, los Cuatro envagelios, etc. Va ser líder de les forces progresistes que demanaven els drets humans en la República, i per aquesta raó va ser odiat per molta gent i va haver d'exiliar-se a Anglaterra. Va morir asfixiat en 1902, en París.

Émile Zola.

ARGUMENT.

Germinal, explica la situació de desigualtat entre classes i el poc que es tenia en compte als treballadors. En la pel·lícula, com els miners no són escoltats, prenen la decisió de reivindicar-se però, veurem que no els hi va sortir tan bé com ells esperaven.

Per profunditzar una mica més, us explicaré més detalladament la pel·lícula: El director de la pel·lícula va intentar reflectir la penosa situació dels miners, explicant la vida d'una família en concret. En aquesta família es pot veure a Maheu un miner que té una esposa, Maheude, i set fill dels quals tres també treballen en la mina. Al principi de la pel·lícula es pot veure com aquesta família pateix per arribar a fi de mes amb el sou tan miserable i a sobre, amb les condicions tan dures. Un dia arriba a la mina un home maquinista buscant treball (Étienne Lantier) i li donen el lloc de treball d'un home que acabava de morir. Un cop té el treball, es fa molt amic de Maheu i aconsegueix quedar-se en la família d'ell, des d'un principi ell manifesta sentiments cap a la filla de Maheu, Catherine. Étienne a mesura que passa el temps s'adona de quan injust és aquesta feina i anima a la família de Maheu i d'altres a fer una revolta en contra de la burgesia ja que és qui té el poder. Lamentablement, aquesta revolta només va fer mal als miners ja que es van quedar sense treball (els van substituir per miners belgues), a causa d'aquesta acte per part dels propietaris de la mina, van decidir anar a discutir amb els militars que vigilen les mines per tal de que els deixi entrar i destruir-ho tot, en una d'aquestes discussions, els militars maten a un quants miners, en el que s'inclou a Maheu. Maheude creu que se li ve el món a munt ja que també es mor el seu fill de fam. Els miners desesperats perquè no podien menjar van decidir tornar a la mina, la filla de Maheude va anar també encara que sabia la seva mare s'enfadaria i li va acompanya Étienne, un cop dins de la mina aquesta es comença a inundar i la majoria aconsegueix sortir però, Étienne, Catherine i la seva ex parella Chaval, es queden dins. El germà major de Catherine intenta treure-la però acaba cremat a causa d'una explosió. Finalment surten Étienne i Catherine però, ella ja estava morta. Al final de la pel·lícula es veu com Maheude torna a la mina i Étienne se'n va a un altre lloc a buscar feina.

Una escena que pot ser marca molt és quan els mines es reivindiquen i comencen a ser violents i això es deu a tota la ràbia i les ganes de justícia que tenien, volien ser escoltats. 

Els miners barallant amb els militars.

També m'agradaria analitzar els personatges:

• Étienne, Maheu i la seva família i la majoria de miners: són persones amb ideologies marxistes que busquen una millor vida i els seus drets.
• Catherine: tot i que té ideologies marxistes, es veu obligada a seguir treballant perquè la seva parella li obliga. 
• Chaval: parella de Catherine d'ideologies marxistes però acaba fent cas a la burgesia per uns quants diners.
• Souverine: és l'home que sempre estava llegint el diari en la taverna on visitaven freqüentment Étienne i Maheu. té ideologies anarquistes i acaba sabotejant la mina i provoca la inundació. 

CONTEXT HISTÒRIC.

Aquesta pel·lícula reflecteix la vida dels treballadors durant el segle XIX on, es veuen les diferències entre la burgesia i els miners, i les condicions de treballs tan horribles com: jornades de 14-16 hores diàries per 30 cèntims el dia, males condicions de la mina i dels habitatges de cada miner i sobretot, l'obligació que tenien els nens a partir dels nou anys de treballar ja que havien d'ajudar a la família. 

Al final de la pel·lícula, com podem veure, Maheude torna a la mina i aquest fet es molt senzill d'explicar, ella sap que per més que s'esforcin per canviar les coses amb reivindicacions no podrà, només els hi queda seguir treballant i esperar al dia en el que tot canviï. 

OPINIÓ PERSONAL

Per començar, com ja he dit abans, recomano totalment aquesta pel·lícula ja que reflecteix totalment la vida dura dels treballadors en aquella època, pot ser et fa ficar totalment en situació per les escenes on es veu violència o la mort d'algun treballador, a mi aquestes escenes en fan entendre millor el context històric ja que m'afecta molt que et fa pensar que si a tu t'ha afectat imagina't a la gent que ho va viure de debò. 

Una referència actual que puc trobar en la pel·lícula pot ser seria la diferència social que en molts països encara hi ha i, sobretot, la dependència el treball que tenim, la diferència es que ara la majoria treballa més hores de les que deu per viure millor i en aquella època en canvi, treballaven per sobreviure. 

ROSA LUXEMBURG.

En l'entrada que acabo de penjar de Clara Zetkin vaig explicar que Clara va ser una de les propulsores del socialisme democràtic, mentre estava fent aquella entrada, em va cridar molt l'atenció altra de les fundadores, Rosa Luxemburg. Per mi és inevitable sentir curiositat per la vida que van tenir aquestes dones tan valentes i pel paper que van exercir en la seva època que les van fer tant importants que fins avui en dia les recordem.

Si vosaltres sou de les persones que té curiositat sobre la vida d'aquestes feministes, dones valentes i admirables, i voleu saber més de Rosa Luxemburg, us convido a que llegiu aquesta entrada. 

Com sempre, començaré amb una petita biografia d'ella i després, continuaré amb el paper que va tenir en l'època del Moviment Obrer.

BIOGRAFIA.

Rosa va néixer el 5 de Març de 1871 en Zamosc (a prop de Lublin, Polonia), el seu pare va ser Eliasz Luxemburg III i la seva mare Line Löwenstein, tots dos van ser Jueus. 

Va començar el seus estudis en 1880 en un Liceu femení (Gymnasium). En 1886 van començar els seus interessos en el partit polític polaco esquerrana (Proletariat), es va unir a un dels grups que van aconseguir reagrupar-se després d'haver sigut abolit a causa de la huelga general que van portar a terme 20 anys enrere. 

En 1887, Rosa Luxemburg va haver d'exiliar-se a Suiza per tal d'evitar la seva detenció per la seva militancia socialista.

            

                        Rosa Luxemburg de petita.                  Rosa Luxemburg jove.

PAPER EN EL MOVIMENT SOCIALISTA.

Un cop en Suïssa, va continuar els seus estudis i va conèixer a revolucionaris exiliats i es va unir al Partit Socialdemòcrata Polonesa. Per tal de poder intervenir en el moviment obrer, es va casar amb Gustax Lübeck el 1895 i es van traslladar a Berlín, on seguiria participant en el Partit socialdemòcrata Alemany i va defendre la frontera entre fracció i la teoria revisionista.

                                                      Rosa Luxemburg i Gustav Lübeck.

Va fundar la Liga Espartaco (Partit comunista Alemany), juntament amb Karl Liebknecht entre el 1903-1904.

Rosa Luxemburg també va ser redactora del diari "Neue Zeit" i va escriure varis llibres, aquesta va ser la primera raó per la que va ser empresonada el primer cop en 1903-1904, ja que va insultar a l'emperador.

                                                          Portada del diari "Neue Zeit".

La segona vegada en la que va ser empresonada va ser en 1905 quan va participar en la revolució de Polònia.

Va participar en el Congressos del partit socialdemòcrata alemany i en el congrés socialista internacional, les seves propostes sempre eren les mes radicals.

En 1913 va publicar una obra anomenada "La acumulació del capital" on es critica a Marx a causa de les seves crisis ja que ell pensava que el capitalisme s'aboliria per saturació però, anys després es va poder veure que no era així. Luxemburg va explicar que això era a causa del colonialisme ja que el creixement de les potencies capitalistes es produeix per l'expansió de les colònies ja que a part d'extreure matèries primeres allà, també es col·locaven mercats.

                                               Portada del llibre on Luxemburg criticava a Marx.

També va criticar a Lenin a causa de que ell defenia el centralisme democràtic de un partit de revolucionaris professionals i ella estava en contra d'això, ella defenia una major integració de les bases en la dinàmica partidista i també, que la lluita hauria de ser en contra del capitalisme, ella criticava el dret d'autodeterminació de les nacions sota el socialisme.

FORA DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA.

Al igual que Clara Zetkin, Rosa Luxemburg va ser expulsada de la Internacional Socialista, acusada de incitar als soldats a la rebel·lió, ja que ella estava en contra de la Primera Guerra Mundial, de fet, Clara i Rosa van ser empresonades juntes per manifestar-se en contra de la guerra.

Un cop va sortir de la presó, va continuar incitant a la rebel·lió, va ser enxampada juntament amb Leo Jogiches repartint propaganda revolucionaria en l'exèrcit i van ser empresonats novament.

El 9 de Novembre de 1918 va esclatar la "Revolució de Novembre" on va conformar-se el Consell d'Obrer Alemany i Soldats en el territori nacional, Rosa Luxemburg acabava de sortir de la presó i va decidir tornar a escriure en "Bandera Roja", va ser un diari de la "Liga de Espartaco", per tal de tenir informada a la gent de la política.

    

                                                           Revolució de Novembre.                  

ÚLTIMS ANYS DE VIDA.

L'1 de Gener de 1919 es va crear el Partit Comunista d'Alemanya a causa de que grups socialistes i comunistes ho van demanar, aquest partit es va formar gràcies a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht.

En Gener va haver-hi una segona onada revolucionaria i, com a resposta el líder socialdemòcrata Friedrich Ebert va accedir a sufocar la revolució.

                                                                     Friedrich Ebert.


 Rosa i Karl van ser capturats en Berlín i el 15 de Gener de 1919 va ser assassinats. Rosa va rebre colpejades, un dispar en el cap i va ser llençada al Landwehr Canal i, Karl va rebre un dispar en la nuca i el seu cos va ser llençat en una fosa comuna.

                                          Monument a Karl Libknecht i Rosa Luxemburg.

Altres membres del Partit Comunista Alemany també van ser assassinats i els comitès suprimits.

Aquests assassinats van crear protestes violentes en tot el país fins a Maig del 1919 a causa de la repressió militar.

Si us interessa, aquí us deixo la pel·lícula que van filmar en 1986, i que explica les circumstàncies que Rosa Luxemburg va haver de passar per defendre les seves ideologies polítiques:
https://www.youtube.com/watch?v=LofL6gntN6U

CLARA ZETKIN.

Fa aproximadament quatre setmanes vaig fer una entrada en aquest blog parlant sobre un personatge molt important, Olimpia de Gouges, aquesta dona va esdevenir molt famosa per la seva valentia en èpoques crítiques per la lliure expressió del sexe femení. Vaig explicar la vida d'aquesta feminista perquè va ser un personatge molt important en el tema que estava estudiant en aquell moment, la Revolució Francesa.

Ara, com vaig explicar en l'entrada abans d'aquesta, estic estudiant el Moviment Obrer, llavors en aquesta entrada tornaré a parlar d'una altra dona igual de important, Clara Zetkin, també va ser una feminista que a més, va jugar una gran paper en la formació de la II Internacional (1889, París). Per tal d'explicar-vos profundament el paper que va tenir us he de posar en situació i explicar-vos la seva vida per entendre el perquè dels seus actes, que la van portar a la fama.

BIOGRAFIA:

Clara Eissner, millor coneguda com Clara Zetking, va néixer el 5 de Juliol de 1857 en Wiederau (Sajonia, Alemanya) i va ser filla d'un professor rural. Entre els 19 i 21 anys, va estudiar magisteri en Leipzig, en aquest lloc va conèixer a molts estudiants exiliats russos vinculats amb el populisme, entre els russos estava Ossip Zetkin, un noi que militava en el socialisme marxista alemany, va ser en aquella època on les seves ideologies socialistes van començar.


                                                                 
                                      Clara Zetkin de jove.                                    Ossip Zetkin


INICIS EN EL MOVIMENT SOCIALISTA.

En 1878 va començar a formar part del Partit Socialdemòcrata però, no va poder inscriure's com a membre ja que Otto von Bismarck ho tenia totalment prohibit. Ossip Zetkin va ser expulsat de la Universitat a la que anaven junts a causa de les seves activitats polítiques, llavors, van prendre la decisió d'anar-se'n a Zurich ja que aquest lloc es el centre de les idees socialistes.
En Zurich va col·laborar amb Julius Mottelert que passava clandestinament l'òrgan del partit socialista de França i Alemanya, les seves primeres clases de Marxisme les va rebre de Bernstein.

Clara i Ossip van ser perseguits per la policia en Zurich, per aquesta raó van traslladar-se a París. Hi ha moltes versions sobre la Biografia de Clara, una versió diu que Clara i Ossip un cop en París van prendre la decisió de casar-se, en canvi, hi ha una altra versió que diu que no es van arribar a casar mai, el que sí que es cert es que ella va optar el cognom de Ossip a causa de que van tenir dos fills junts. Tot i que Clara va estar lluny de Zurich, va continuar recolzant al seu partit. Van estar durant vuit anys vivint en París, fins el 1889, any on Ossip Zetkin va morir.

Clara Zetkin amb els seus dos fills.

PAPER EN LA SEGONA INTERNACIONAL.

Després de que el seu marit va morir, va decidir tornar un altre cop a Alemanya. Va ser nomenada delegada de les dones socialistes de Berlín i va formar part de la construcció del Congrés Constituent de la Internacional Socialista (la II Internacional), creada per el moviment obrer que es reflexa en la creació dels partits socialistes.

Congressistes de la II Internacional.

Clara, en 1891 forma el "Die Gleichheit" (La campana) va ser el diari feminista de major influencia de tots els temps.  El grup femení del SPD no només buscava el dret a vet de les dones sinó que també l'organització sindical i política.

En 1893 va participar en el III Congrès de la II Internacional en Zurich, on van conèixer a Rosa Luxemburg, van tornar a treballar juntes un any després en Hannover, van establir una amistat juntes. Clara va participar en tots els congressos de la II Internacional fins que va esclatar la Primera Guerra Mundial.

Clara Zetkin i Rosa Luxemburg.

CAUSES I ORGANITZACIÓ DE LA "LIGA ESPARTACO".

La raó per la que va deixar de participar en els congressos de la II Internacional va ser perquè estava en contra de la guerra ja que pensava que aquesta guerra només beneficiava a la burgesia. Va convocar conferencies de dones socialistes, en la de 1915, es va condemnar la guerra imperialista (Guerra a la guerra). A part de lluitar contra la guerra a causa dels drets de les dones i el manteniment de la pau, també va lluitar per els segurs socials i les medicines per les dones i els nens.

En la Conferència que va convocar al 1910 a Copenhagen, va proposar la celebració el 8 de Març del Dia Internacional de la Dona Treballadora, aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat. 

A causa dels actes ja nombrats, en una època masclista, va ser empresonada del 23 de juliol del 1915 al 12 d'octubre del mateix any, juntament amb Rosa Luxemburg. A partir del 1916 va tenir prohibit parlar en públic i va ser expulsada del Partit Socialdemòcrata Alemany.

Després de sortir de la presó, va fundar la Liga Espartaco (nom del mític líder de la revolta d'esclaus contra el Imperi Romà), juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, aquest grup va ser revolucionari i anti-reformista. Els espartaquistes van formar el 30 i 31 de Desembre de 1918, el Partit Comunista de Alemanya (KPD) a causa de la revolució obrera, finalment la revolució va ser reprimida i van ser assassinats dirigents, entre ells Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht.

        

                        Karl Liebkniecht.                                  Revolució Espartaquista.

Clara Zetkin va ser admirada per les seves intervencions, sobretot en 1932 quan va fer públic la seva oposició a la ideologia capitalista, anti-igualitària i racista de Hitler.

ÚLTIMS ANYS DE VIDA.

Clara va decidir exiliar-se a la Unió Soviètica ja que Adolf Hitler va prendre el poder i ella era amiga de Lenin. Poc després de ser nomenada presidenta de la Junta Internacional de Dones, va morir el 20 de Juny de 1933 en un Sanatori de Arjangélskaia (prop de Moscú). Va morir als 76 anys i el seu cos va ser sepultat en muralles del Kremlin.

  

Clara Zetkin major.

EL MOVIMENT OBRER.

Aquestes setmanes en classe de Història del Món hem treballat el Moviment Obrer, però, per tal de fer les classes una mica més amenes el professor va proposar un projecte que es basava en explicar tot el tema, des dels inicis d'aquest moviment fins a la III internacional, en 10 minuts i en format de vídeo. Molts dels meus companys es van animar a gravar, jo em vaig dedicar a traduir un dels punts que va desenvolupar el moviment obrer, la II i III Internacional.

Com suposo que ja sabreu, el Moviment Obrer va ser un moviment que els treballadors van portar a terme per millorar les condicions de vida i per la construcció de la seva entitat com a classe, les causes van ser els canvis en el món del treball (provocats pel capitalisme) on es va ignorar la situació penosa dels obrers. Aquestes accions reivindicatives i polítiques van comportar el luddisme, el cartisme i la revolució del 1848, també va portar la consolidació del marxisme i l'anarquisme en la creació de la Primera Internacional. Després de la dissolució d'aquesta Internacional, es va crear una segona a causa de la creació dels partits socialistes, finalment es va crear una nova Internacional anomenada "Komintern". Però, no us explicaré amb detalls tots els successos, millor mireu-vos el vídeo:

I si voleu saltar directament a la part que vaig traduir, la II i la III Internacional, aquí la teniu: