GERMINAL (1993).

El professor de Història ens ha proposat veure Germinal, ja que és una pel·lícula que està ambientada a l'època que a classe estem estudiant, el Moviment Obrer. La pel·lícula em sembla molt bona, per aquesta raó, he decidir fer una entrada parlant de les seves característiques i l'argument. La recomano totalment.

IDENTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ. 

Portada de Germinal.

Germinal és una pel·lícula francobelga, de gènere dramàtic i històric. El director d'aquesta pel·lícula és Claude Berri i els actor principals són: Miou-Miou, Renaud i Gérard Depardieu.

• El director, Claude Langmann o millor conegut, Claude Berri (1934-2009), provenia d'una família francesa de religió jueva i humil per aquesta raó va haver de treballar amb el seu pare des de molt jove. Tot i que va començar a treballar des de una primerenca edat, també va fer classes de teatre però, no va tenir èxit com actor així que va prendre la decisió de fer-se director amb el seu primer curt Poulet, que li va proporcionar un èxit molt gran i un oscar en 1965. Al llarg de tota la seva carrera, va dirigir 24 pel·lícules i va produir 40, en les que es pot trobar de pel·lícules que van guanyar premis, com: Jean de Fiorette, La graine et le mulet i Tess. Va morir a causa d'un infart vascular cerebral.

Claude Langmann.

• Sylvette Herry, millor coneguda com Miou-Miou (així li va anomenar un amant seu), fa el paper de Maheude en Germinal. Va néixer el 22 de Febrer de 1950 a França i es va criar en una família on des de petita li van permetre vincular-se en el món del espectacle, primer va començar actuant en Le Café de la Gare (un cafè-teatre) i va fer el seu primer debut cinematogràfic en els anys setanta en Los rompepelotas, pel·lícula amb la que es va fer internacionalment famosa. També és coneguda per actuar en pel·lícules com: La vie sentimentale de Georges le tueur, la cavale i Quelques messieurs trop tranquilles.

Miou-Miou.

• Renaud Séchan, fa el paper de Etienne Lantier en la pel·lícula. És un cantant Francés molt reconegut en França sobretot per les cançons que va composar al principi de la seva carrera ja que tractaven temes molt presents en l'època com el punt de vista d'esquerres i anarquistes i, criticava la burgesia francesa, les polítiques conservadores, les classes socials i el militarisme. Tot i que el seu talent era el cant, també va tenir l'oportunitat de debutar en el cinema amb pel·lícules com Wanted i Germinal, va fer el seu propi documental anomenat Renaud, le Rouge et le Noir i també va escriure un conte infantil, La petite. 

Renaud Séchan.

• Gérard Xavier Marcel Depardieu, millor conegut com Gérard Depardieu, fa el paper de Maheu. Aquest actor va néixer el 27 de desembre de 1948 en França. El seu debut com actor va ser als anys setanta amb El clan dels marsellesos però, va assolir la fama als anys vuitanta amb la pel·lícula La Femme d'à coté. Despardieu es considera l'actor millor pagat a França. Aquest actor també va tenir l'oportunitat d'escriure un llibre, en aquest cas de cuina titulat Gérard Depardieu: My cookbook. El 31 d'octubre de 2005 va anunciar la seva retirada com actor però, va continuar dirigint pel·lícules com París, je t'aime.

Gérard Depardieu.

Germinal es basa en la novel·la escrita per Émile Zola, un escriptor Francés que va ser considerat el màxim representant del naturalisme (estil literari que basa en representar la realitat tal i com és). Altres obres escrites per ell serien: Las tres ciudades, Lourdes, Roma i París, los Cuatro envagelios, etc. Va ser líder de les forces progresistes que demanaven els drets humans en la República, i per aquesta raó va ser odiat per molta gent i va haver d'exiliar-se a Anglaterra. Va morir asfixiat en 1902, en París.

Émile Zola.

ARGUMENT.

Germinal, explica la situació de desigualtat entre classes i el poc que es tenia en compte als treballadors. En la pel·lícula, com els miners no són escoltats, prenen la decisió de reivindicar-se però, veurem que no els hi va sortir tan bé com ells esperaven.

Per profunditzar una mica més, us explicaré més detalladament la pel·lícula: El director de la pel·lícula va intentar reflectir la penosa situació dels miners, explicant la vida d'una família en concret. En aquesta família es pot veure a Maheu un miner que té una esposa, Maheude, i set fill dels quals tres també treballen en la mina. Al principi de la pel·lícula es pot veure com aquesta família pateix per arribar a fi de mes amb el sou tan miserable i a sobre, amb les condicions tan dures. Un dia arriba a la mina un home maquinista buscant treball (Étienne Lantier) i li donen el lloc de treball d'un home que acabava de morir. Un cop té el treball, es fa molt amic de Maheu i aconsegueix quedar-se en la família d'ell, des d'un principi ell manifesta sentiments cap a la filla de Maheu, Catherine. Étienne a mesura que passa el temps s'adona de quan injust és aquesta feina i anima a la família de Maheu i d'altres a fer una revolta en contra de la burgesia ja que és qui té el poder. Lamentablement, aquesta revolta només va fer mal als miners ja que es van quedar sense treball (els van substituir per miners belgues), a causa d'aquesta acte per part dels propietaris de la mina, van decidir anar a discutir amb els militars que vigilen les mines per tal de que els deixi entrar i destruir-ho tot, en una d'aquestes discussions, els militars maten a un quants miners, en el que s'inclou a Maheu. Maheude creu que se li ve el món a munt ja que també es mor el seu fill de fam. Els miners desesperats perquè no podien menjar van decidir tornar a la mina, la filla de Maheude va anar també encara que sabia la seva mare s'enfadaria i li va acompanya Étienne, un cop dins de la mina aquesta es comença a inundar i la majoria aconsegueix sortir però, Étienne, Catherine i la seva ex parella Chaval, es queden dins. El germà major de Catherine intenta treure-la però acaba cremat a causa d'una explosió. Finalment surten Étienne i Catherine però, ella ja estava morta. Al final de la pel·lícula es veu com Maheude torna a la mina i Étienne se'n va a un altre lloc a buscar feina.

Una escena que pot ser marca molt és quan els mines es reivindiquen i comencen a ser violents i això es deu a tota la ràbia i les ganes de justícia que tenien, volien ser escoltats. 

Els miners barallant amb els militars.

També m'agradaria analitzar els personatges:

• Étienne, Maheu i la seva família i la majoria de miners: són persones amb ideologies marxistes que busquen una millor vida i els seus drets.
• Catherine: tot i que té ideologies marxistes, es veu obligada a seguir treballant perquè la seva parella li obliga. 
• Chaval: parella de Catherine d'ideologies marxistes però acaba fent cas a la burgesia per uns quants diners.
• Souverine: és l'home que sempre estava llegint el diari en la taverna on visitaven freqüentment Étienne i Maheu. té ideologies anarquistes i acaba sabotejant la mina i provoca la inundació. 

CONTEXT HISTÒRIC.

Aquesta pel·lícula reflecteix la vida dels treballadors durant el segle XIX on, es veuen les diferències entre la burgesia i els miners, i les condicions de treballs tan horribles com: jornades de 14-16 hores diàries per 30 cèntims el dia, males condicions de la mina i dels habitatges de cada miner i sobretot, l'obligació que tenien els nens a partir dels nou anys de treballar ja que havien d'ajudar a la família. 

Al final de la pel·lícula, com podem veure, Maheude torna a la mina i aquest fet es molt senzill d'explicar, ella sap que per més que s'esforcin per canviar les coses amb reivindicacions no podrà, només els hi queda seguir treballant i esperar al dia en el que tot canviï. 

OPINIÓ PERSONAL

Per començar, com ja he dit abans, recomano totalment aquesta pel·lícula ja que reflecteix totalment la vida dura dels treballadors en aquella època, pot ser et fa ficar totalment en situació per les escenes on es veu violència o la mort d'algun treballador, a mi aquestes escenes en fan entendre millor el context històric ja que m'afecta molt que et fa pensar que si a tu t'ha afectat imagina't a la gent que ho va viure de debò. 

Una referència actual que puc trobar en la pel·lícula pot ser seria la diferència social que en molts països encara hi ha i, sobretot, la dependència el treball que tenim, la diferència es que ara la majoria treballa més hores de les que deu per viure millor i en aquella època en canvi, treballaven per sobreviure.