Com ja vaig explicar en una entrada fa temps, les Revolucions Industrials es caracteritzen pel fet de que noves invencions sorgeixen i canvien radicalment la manera de viure de les persones a més moderna.
Aquí us deixo l'entrada si voleu veure-la: http://leidylauraa.blogspot.com.es/2015/10/una-nova-revolucio.html
Vaig decidir a fer aquella entrada perquè en aquell moment a classe d'història estàvem fent la Primera Revolució Industrial i volia comparar aquella revolució amb les invencions que estan sorgint en l'actualitat, que podríem anomenar-la com a una nova revolució.
Aquests dies a classe ja estem fent la Segona Revolució Industrial, i tenint en compte les conseqüències que aquesta revolució va provocar, va ser més forta que la Primera Revolució Industrial, ja que la industrialització va suposar una fragmentació del món en dos blocs: els industrialitzats i els no industrialitzats (Àsia i Àfrica sobretot).
En aquesta entrada parlarem d'una guerra que va viure el país asiàtic, que no va ser ocupat per cap potència colonial, Xina. Els europeus van aconseguir establir-hi enclavaments comercials i importar-ne l'opi a Xina però com l'opi generava addiccions Xina va voler prohibir-ho, els anglesos van continuar venent-lo i això va acabar en l'anomenada Guerres de l'Opi.
 |
| L'emperador Qing evitant el repartiment d'Àsia. |
Si no ho sabeu, l'opi és una barreja de substàncies que conté la droga narcòtica anomenada morfina i altres alcaloides.
 |
| L'opi. |
Durant el segle XVI Xina i Europa comercialitzaven a través del mar, l'emperador Qing en un intent de limitar la comercialització amb l'occident, va deixar que només Cantón estigués obert a la comercialització i a sobre amb restriccions molt dures que van provocar un gran dèficit a Espanya i Regne Unit.
Espanya per tal d'equilibrar aquell dèficit va iniciar la venda d'opi i el Regne Unit el va seguir, venent l'opi que la Índia Britànica cultivava.
Al 1729 l'emperador Yongsheng va prohibir el comerç de l'opi però després de les guerres que els britànics van provocar, els xinesos van obrir els ports al comerç. Aquest comerç legal de l'opi va acabar el 1829 quan Xina va prohibir el consum d'aquesta droga i llavors, es va començar a vendre il·legalment.
El britànics decideixen atacar Xina.
L'emperador Daoguang va manar a Lin Hse Tsu la destrucció de l'opi i va enviar un correu a la Reina Victoria demanant-li que parés amb aquest comerç il·legal. La resposta de la reina va ser l'enviï de la flota britànica per atacar Xina.
Opinió de la Reina Victoria.
Xina va perdre la guerra i llavors va haver de firmar tractats on es veia obligat a legalitzar l'opi, a obrir els seus ports al comerç i, el més important, a obsequiar a Gran Bretanya, Hong Kong, també va cedir territoris als portuguesos.
Xina derrotada.
La indignació dels xinesos va provocar la Rebel·lió de Taiping (1850), també anomenada la Segona Guerra de l'Opi, la Rebel·lió Boxer (1899) i la Rebel·lió provocada per Sun Yan-Set i el Kuomintang que va suposar l'abolició de la Dinastia Qing.
Tota la informació la vaig trobar a: https://es.m.wikipedia.org/wiki/Guerras_del_Opio
