THE CHARLESTON DAILY MAIL.

Queréis que os explique un poco sobre el fenómeno Flapper?

Pues haced click aquí: https://prezi.com/b9n_rnag8-8n/the-charleston-daily-mail/ y disfrutad del trabajo que he hecho con una compañera!

ENTREVISTA A CLARA BOW!

17 de Marzo de 1935                                                                                                                 $0.5

El pasado 12 de Marzo tuvimos la oportunidad de entrevistar a la actriz estadounidense Clara Bow. Ella nos contó un poco de su vida y carrera.

Aquí la tenéis:

Entrevistadora: Buenos días Clara! Antes de pasar a la ronda de preguntas, me gustaría darte las gracias por haber venido. Es un honor tener a la Flapper y "Chica It" que toda mujer de esta época tiene como modelo ejemplar!

Clara Bow: Oh, muchísimas gracias! El gusto es mío, soy gran admiradora de tu programa!

E: Bueno, empecemos. Quisiera saber como era Clara de pequeña, como fue tu infancia. No hace falta que lo expliques si te resulta incómodo, sabemos que no te gusta hablar mucho sobre este tema. 

C: Primero de todo quiero decir que no es que me moleste hablar sobre este tema pero, no me gusta que los medios usen mi historia para vender más al exagerarla. Pero lo explicaré ya que llevo tiempo siguiendo tu programa y sé que no editaréis nada de lo que diga. Yo nací y me crié en medio de una familia bastante disfuncional, mi padre tenía algún trastorno psicológico y mi madre sufría ataques epilépticos, recuerdo que veía muy poco a mis padres porque mi madre se dedicaba a la prostitución y mi padre se iba de bar en bar y llegaba borracho a casa. Recuerdo que siempre jugaba con los niños porque las niñas no me aceptaban. Supongo que por mis pintas me confundirían con un chico Ja,ja,ja. 

E: Ja, ja, ja. Y no tienes ningún hermano?

C: No, desgraciadamente soy hija única.

E: Porqué "desgraciadamente"?

C: Yo ahora mismo tendría dos hermanos mayores si no fuese porque mi madre sufrió un aborto natural. A la pobre le costó tanto tener hijos que cuando yo nací se pensó que moriría en pocos días. Es más, ni me hizo un certificado de nacimiento! 

E: Vaya, ¿ Y la relación con ella mejoró luego?

C: Nada que ver, cuando yo le dije que quería dedicarme a la actuación me dijo que se acabaría suicidando si lo hacía. Ella siempre vio la actuación como un trabajo de prostitutas. Y tal como lo dijo lo hizo en 1923 cuando yo me empecé a abrir camino en el cine. Y antes que me preguntes sobre mi padre, ya no mantengo el contacto con él, se aprovechó de mi fama para seguir emborrachándose. Pero te agradecería no hacer preguntas sobre este tema.

E: Está bien, sólo una pregunta más y pasamos a tu vida profesional ¿Piensas que tu infancia ha afectado de alguna manera tu carrera profesional? 

C: No directamente pero hay un suceso en mi vida que me ha ayudado a interpretar papeles donde mi personaje llora, y hacerlo más emotivos. Ese acontecimiento es la muerte de mi amigo, yo lo vi quemándose cuando tan solo teníamos diez años. Pero por favor, vamos a seguir con las preguntas. 

E: Siento mucho martirizarte con estas preguntas tan personales, pero me sorprende tu historia. Ahora sí, empezamos con las preguntas sobre tu vida profesional, ¿Cómo empezaste en esto de la actuación?

C: Gané un concurso en una revista en 1921, el premio era participar en una película llamada Beyond the rainbow. Pero, yo no llamaría ese concurso mi "inicio de la carrera" ya que acabaron borrando las escenas en las que yo salía, pero mantengo bonitos recuerdos de esa experiencia. 

E: ¿Cuál fue tu primer papel oficial? 

C: Mi primer papel oficial fue en Down to the sea in ships, después de esa película me contrataron para varios papeles secundarios hasta que conocí a Schulberg que me encontró trabajos en Hollywood. 

E: ¿Tienes alguna película que te haya marcado?

C: Sí, sin duda Días de colega. Esta película me dio la fama. Otra película sería Ello, película que me dio el apodo de "Chica it".

E: Cuando empezaste a ser más famosa, subieron tanto el número de admiradores como el de gente que te criticaba, ¿Cual crees que es el motivo de esas críticas? 

C: La gente me odiaba sobretodo por ser una mujer liberal, por ser una mujer que hace todo lo que le da la gana sin avergonzarse. Yo tuve muchos amantes, y lo digo sin tapujos, también bebía y consumía drogas, porque quería y porque podía. Soy criticada por hacer cosas propias de un hombre, no nos engañemos, es pecado ser mujer en esta época. 

E: ¿Sigues recibiendo criticas aún?

C: Por su puesto, a causa de las críticas me dejaron de llamar para trabajos. Me acabo de retirar del cine, estoy felizmente casada y tengo dos maravillosos hijos y aún así sigo siendo fuertemente criticada. 

E: Pues sí, vivimos en un mundo demasiado injusto con nosotras las mujeres. Bueno Clara, tengo que acabar ya con la entrevista, se nos ha hecho muy tarde.

C: Se me ha pasado realmente rápido! Esta entrevista es con la que más a gusto me he sentido entre todas las que he hecho durante mi carrera!

E: Te tengo que dar las gracias nuevamente por haber venido y por haber sido tan transparente. Espero verte pronto. Suerte en la vida Clara!

C: Suerte a ti con el programa! Nos vemos!

                                                                                                                                                                

FOTOGRAFIA MISTERIOSA!

Aquest és l'últim treball que faig com a detectiu en aquest tema, de debó! Però es que no he pogut resistir la temptació d'acceptar l'últim repte que el nostre professor ens ha proposat, cercar la història que hi ha darrere de la següent fotografia:

Per començar, haig d'informar-vos que la fotografia la va fer Dorothea Lange, fotoperiodista, que pel que jo veig, va fer un gran treball al intentar reflexar les conseqüències de la Gran Depresió (sobretot la pobresa)

Aquesta foto es va fer al 1936, la protagonista es diu Florence Owens Thompson. Segons el que va explicar la fotògrafa, el moment en el qual es van fer aquestes frotografies, Florence estava esperant amb els seus set fills en un campament provisional al seu marit que havia anat a veure el cotxe espatllat (el cotxe es va espatllar a mitja autopista, mentre la seva familia i ella estaven translladant-se cap a Watsonville).
Dorothea realment va fer-li sis fotografies.

Els fills de Florence (quan van ser una miqueta més conscients de la situació que vivien), van denunciar el fet de que les fotos van ser publicades sense l'autorització de Florence i que l'únic que li va comportar en aquell moment van ser urles per part de tots els seus coneguts. Però, la veritat es que aquesta foto es una de les úniques que ens permet viatjar al temps, a aquella època tant dolenta.

Informació de: https://es.wikipedia.org/wiki/Florence_Owens_Thompson

CRISIS ECONÒMIQUES!

Com potser ja sabeu aquestes setmanes estem treballant el període d'entreguerres que es caracteritza a part per la crisi que tota Europa vivia, pel gran canvi que Estats Units va fer durant aquests anys.

La Gran Depressió ha servit al llarg de la història com a referent d'altres crisis produïdes després d'aquella. Un exemple seria la crisi del 1997 produïda al sud-est d'Àsia. Per que entengueu millor la relació d'aquestes dues crisis, les compararé:

	Crisi del 1929	Crisi del 1997
Abans de la crisi	Estats Units és una potència mundial, tots els països depenen d'aquesta potència ja que és l'única que pot proporcionar préstecs Estats Units va ser l'únic país que va sortir ben parat de la Gran Guerra.	Al sud-est d'Àsia, l'economia estava molt estable. Bon funcionament del banc Tailandès.
Procés cap a la crisi	Sobreproducció, crisi de liquiditat, la caiguda del consum i l'atur.	Crisi de liquiditat (Caiguda del banc Tailandès), caiguda del consum (la gent desconfia) i ,l'atur.
Expansió de la crisi	S'expandeix per tota Europa ja que depenien d'Estats Units.	S'expandeix per Filipines, Malàisia, Tailàndia, Xina...
Intent de millora de l'economia	La majoria va rebutjar el comerç internacional per tal de no sorgir més perjudicats, van recolzar el proteccionisme.	Van evitar el proteccionisme, van seguir alguns aspectes del programa de Keynes que exigia la intervenció del govern per tal de millorar la despesa pública.

Com podeu veure, la crisi del 1997 no va tenir un final semblant a la del 1929 i la raó d'això és perquè, com ja he explicat, al 1997 van agafar com a referència l'altra crisi i no van seguir els mals camins i es que, es considera que no ha existit cap crisi que s'assembli a la magnitud que la Gran Depressió va tenir.

Estats Units va trigar fins a finals de la Segona Guerra Mundial per estabilitzar-se mentre que el sud-est d'Àsia va ser quasi a l'instant. 

La informació l'he tret de: https://www.youtube.com/watch?v=-ldhl7DAKsI

ESTIC SEC, PART 4!

Bé nois! Per fi! Hem arribat al final de la investigació! En aquest últim cas el professor només ens ha donat el nom de Ray, i apa, a buscar-nos la vida... Però, com a bona detectiu que sóc, he trobat tota la informació d'aquest Ray.

Aquest home realment s'anomena Roy Olmstead i va ser un tinent de policia molt admirat a Seattle per la seva serietat i compromís amb les lleis, ell va ser un dels policies que defenia fidelment a la Llei Seca i, obligava a tots a complir-la, o al menys tothom creia això...

Roy Olmstead

Un cop la Llei Seca es va imposar, va sorgir molt Speakeasys (tal i com vaig explicar a l'entrada anterior). Roy Olmstead exercint el seu treball es va donar compte de que els contrabandistes i els amos d'aquests bars clandestins guanyaven molts diners, així que, Roy seduït pels diners va decidir formar part d'aquest grup de contrabandistes a més, ell sabia ben bé que tots els contrabandistes eren lladres amb molt poca experiència i ell, ho faria molt millor.

En Març del 1920, Olmstead va ser enxampat al nord de Seattle desembarcant un carregament de whisky canadenc, van disparar a ell i als seus homes. Olmstead va perdre el seu treball i va pagar una petita multa de 500 dòlars, aquest incident en comptes de parar-li els peus l'únic que va fer va ser permetre que es dediqués al 100% al seu treball de contrabandista.

Desembarcament del alcohol.

Olmstead va formar una xarxa de contraban que tenia cent treballadors, aquest fet el va convertir en la persona que més treballadors tenia de tota la regió de Seattle, fins i tot va donar feina a policies excompanys.

Tot i ser contrabandista no era un mafiós, va ser un home molt admirat ja que va prohibir als seus homes portar armes de foc, ell preferia perdre un carregament de licor que una vida humana i també perquè subministrava alcohol no tòxic.

Tot l'anava molt bé fins que en 1924 els federals van intervenir la seva línia telefònica i van descobrir tot el seu tramat delictiu. Va ser condemnat en 1926 a quatre anys de treball forçat i a pagar una multa de 8.000 dòlars.

Quan va sortir de la presó el president Franklin D. Roosevelt li va concedir el perdó presidencial en 1935 restaurant els seus drets constitucionals i declarant-li la figura del contrabandista bo.

Bé, ja em acabat amb la nostra investigació! Ha estat un gust fer de detectiu.
Cas tancat.

Font d'informació:
http://mrdomingo.com/2012/02/20/roy-olmstead-el-contrabandista-bueno-de-la-ley-seca/

ESTIC SEC, PART 3!

Bé quasi ja estem a finals de la investigació, ja sabem el que és ben bé la Llei Seca, així que el meu professor ens ha donat nous reptes per tal d'ampliar-ne els coneixements sobre aquesta llei...

Aquesta vegada ens ha donat únicament el nom de Speakeasy així que, he hagut de cercar que significa aquesta paraula i aquests són els resultats:

Com ja he explicat en entrades anteriors, l'únic que va provocar la Llei Seca va ser la disconformitat de quasi tot el poble i així, mantenir o fins i tot pujar, el nombre de begudes alcohòliques això sí, sempre clandestinament.

Llavors, una de les primeres coses que es van crear van ser els Speakeasys, que en aquella època van ser bars clandestins on es venia alcohol il·legalment, aquest fet demostra  clarament la dependència que la societat d'aquella època tenia sobre l'alcohol ja que eren capaços de fer qualsevol cosa per tal de beure'n.

Es pensa que el nom d'aquests establiments ve del fet de que quan anaven a aquests bars demanaven begudes alcohòliques en beu baixa per tal de no ser escoltats, "veu baixa" en anglès és "Speak easy".

Actualment, són bars en els quals només poca gent pot tenir accés, bars de portes tancades. També m'he informat de que hi ha almenys un Speakeasy a cada ciutat, i he trobat un prop d'on vivim, a Barcelona, va ser obert el febrer del 2002 per Javier de las Muelas i, al igual que fa anys, per accedir-hi, necessites saber la contrasenya que tenen.

Fonts d'informació:
http://www.speakeasy-bcn.com/
https://es.wikipedia.org/wiki/Speakeasy

ESTIC SEC, PART 2!

Nou repte! Després de l'èxit a la primera investigació, el professor ens ha dit que havien de continuar la investigació, que la nostra feina de detectiu no havia acabat encara... Així doncs... Continuem!

Aquesta vegada ens ha demanat que tornem a desxifren una altra fotografia, però, ens l'ha donat d'aquesta manera...

Prova a investigar

Al principi pensava que seria molt difícil però vaig intentar encaixar les part d'aquesta fotografia i vaig caure en que va ser la portada d'algun diari de l'època. Després d'identificar la fotografia vaig cercar-la a Internet, i aquí tota la informació que vaig trobar:

Portada d'un diari de l'època.

Vaig veure que aquesta portada de diari bàsicament anuncia l'inici de "l'època seca" és a dir, de l'època on l'alcohol va ser completament prohibit. 

També vaig trobar informació més profunditzada sobre aquella època, és a dir, com va començar la Llei Seca i seves conseqüències. 

Es sap que anys abans de que es legalitzar aquesta norma al 1920, ja es van fer intents en alguns estats dels Estats Units però tots els intents es van quedar en això, en intents, molta gent creia que aquesta prohibició de l'alcohol mai seria possible ja que era una costum molt imposada entre les persones, ningú pensava que "La Prohibició" acabaria aplicant-se a escala nacional i consagrat a la Constitució.

Les conseqüències que aquest fet va provocar van ser: 

-Per l'economia: en comptes de que altres indústries com la tèxtil triomfessin un cop l'alcohol va abolir-se (ja que era la major competència d'altres productes), el que va passar va ser tot el contrari, les indústries de diversió i entreteniment van disminuir, i això va provocar falta de llocs de treballs i per conseqüent, milers de treballadors a l'atur. 

-El fet de que la venta de whisky només eren acceptades a les farmàcies i es venien amb recepta mèdica va fer que s'obressin farmàcies per tal de consumir whisky, va passar el mateix amb la religió, el vi era acceptat només a les esglésies per raons religioses i això va fer augmentar el nombre de rabins autoproclamats.

Ampolla de whisky farmacèutic.

-Contrabandisme: no es sap certament com però un nombre elevat de famílies tenien a casa alcohol tot i que la venda d'aquest estava prohibit, es pensa que va ser mitjançant pactes amb indústries del raïm.

-Conseqüències a la salut pública: 1.000 morts.

En definitiva, la Llei Seca no només no va aconseguir el seus objectius sinó que a sobre, va empitjorar la situació.

Segon repte aconseguit! 

Font d'informació:

http://www.pbs.org/kenburns/prohibition/unintended-consequences/

ESTIC SEC, PART 1!

El professor de Història ens ha proposat nous reptes per aquest nou tema, l'economia de període d'entreguerres. Aquesta vegada vol que exercim el paper de detectiu! Per demà ens ha proposat buscar la historia que s'amaga darrere fotografia només donant-nos com a pista aquesta:

Com a bona detectiu, he pogut esbrinar què significa aquesta fotografia i la raó per la qual aquestes dones van fer aquest cartell... Aquí teniu tota la informació trobada!

Aquest cartell en català significa: "Llavis que toquen l'alcohol, no tocaran els nostres", es va crear a l'any 1919 per dones casades amb homes que van adquirir com a costum beure alcohol a causa de la Llei Seca, també anomenada Llei Volstead.

L'aprovació de la Llei Seca va ser el principi del consum incontrolat del alcohol, ja que aquesta llei prohibia la fabricació i la venta d'alcohol (a causa de l'arribada dels immigrants que van establir aquesta costum) i va provocar l'oposició per quasi la meitat de la població (sobretot a les ciutats) i la creació de tavernes clandestines i clubs nocturns, l'aparició de contrabandistes o fins i tot de gent que creava el seu propi alcohol que majoritàriament eren verinosos, però, la pitjor conseqüència que va provocar aquesta llei va ser fer que els joves delinqüents aprofitessin la situació per portar a terme negocis il·legals obligant als propietaris de les tavernes a pagar la seva protecció.

Llavor podríem dir que la Llei Seca que tenia com a objectiu mantenir la puresa del país, va acabar aconseguint tot el contrari.

Repte aconseguit!

Pàgines d'on he tret informació:
http://hdnh.es/la-ley-seca-y-elliot-ness/
http://www.bebamundo.com/2010/02/campana-en-1919-los-labios-que-tocan-licor-no-tocaran-los-nuestros/