ESTIC SEC, PART 4!

Bé nois! Per fi! Hem arribat al final de la investigació! En aquest últim cas el professor només ens ha donat el nom de Ray, i apa, a buscar-nos la vida... Però, com a bona detectiu que sóc, he trobat tota la informació d'aquest Ray.

Aquest home realment s'anomena Roy Olmstead i va ser un tinent de policia molt admirat a Seattle per la seva serietat i compromís amb les lleis, ell va ser un dels policies que defenia fidelment a la Llei Seca i, obligava a tots a complir-la, o al menys tothom creia això...

Roy Olmstead

Un cop la Llei Seca es va imposar, va sorgir molt Speakeasys (tal i com vaig explicar a l'entrada anterior). Roy Olmstead exercint el seu treball es va donar compte de que els contrabandistes i els amos d'aquests bars clandestins guanyaven molts diners, així que, Roy seduït pels diners va decidir formar part d'aquest grup de contrabandistes a més, ell sabia ben bé que tots els contrabandistes eren lladres amb molt poca experiència i ell, ho faria molt millor.

En Març del 1920, Olmstead va ser enxampat al nord de Seattle desembarcant un carregament de whisky canadenc, van disparar a ell i als seus homes. Olmstead va perdre el seu treball i va pagar una petita multa de 500 dòlars, aquest incident en comptes de parar-li els peus l'únic que va fer va ser permetre que es dediqués al 100% al seu treball de contrabandista.

Desembarcament del alcohol.

Olmstead va formar una xarxa de contraban que tenia cent treballadors, aquest fet el va convertir en la persona que més treballadors tenia de tota la regió de Seattle, fins i tot va donar feina a policies excompanys.

Tot i ser contrabandista no era un mafiós, va ser un home molt admirat ja que va prohibir als seus homes portar armes de foc, ell preferia perdre un carregament de licor que una vida humana i també perquè subministrava alcohol no tòxic.

Tot l'anava molt bé fins que en 1924 els federals van intervenir la seva línia telefònica i van descobrir tot el seu tramat delictiu. Va ser condemnat en 1926 a quatre anys de treball forçat i a pagar una multa de 8.000 dòlars.

Quan va sortir de la presó el president Franklin D. Roosevelt li va concedir el perdó presidencial en 1935 restaurant els seus drets constitucionals i declarant-li la figura del contrabandista bo.

Bé, ja em acabat amb la nostra investigació! Ha estat un gust fer de detectiu.
Cas tancat.

Font d'informació:
http://mrdomingo.com/2012/02/20/roy-olmstead-el-contrabandista-bueno-de-la-ley-seca/